Res
camines lent…
la bellesa es
aquell déjà vu
massa freqüent…
un somni capturat
a les pestanyes,
que es deleix
de ser tan palpable
com les ombres
d'una nit
que no s’acabi mai.
res ets tu quan observes
l’infinit,
res sóc jo
intentant no ser-ho,
només som en aquest
afany :
sord,
mut,
cec,
de prevaler...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada