DEU VERSOS
Vaig trobar entre el boscatge
un arbre dels
desitjos,
tot travessant
les tanques...
deu versos a les branques
d’un salze
antisocial
penjaven de
les tijes
i enfilats cap
per avall,
dessagnaven
paraules,
una saba profètica…
un degoteig que amara
la terra i la
manlleva,
les falgueres
l’envolten, isolat…
com el serf a
la gleva
pel marge dels
camins,
i resta
fantasmal
conjurant la
mala herba
en els
llindars hostils,
lívid,
visionari,
fetal…
Carmina Ral
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada