TRENCO MAONS
entre vestigis,
d’un mirall
també esquinçat,
entretenir-me
en conjurar,
es només la forma de reconstruir
les mínimes engrunes,
però un glue massa bàrat
ho impedeix…i…creixen,
com imperceptibles prismes
d’aigua,
ajusticiant papallones,
amb la llàgrima que penja
com l’esbós d’una forca.
Carmina Ral
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada